dilluns, 8 de novembre de 2010

Amén



Si algú se sent al·ludit, i té ales que no voli!
El refrà que cantaré és adagi de carrer,
ja me'l deien al bressol

Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol

Potser en ajupim sovint,
no es per hàbit ni caprici
Que és per esquivar el calbot,
y esperar el moment propici
tant si es vol com si no es vol

Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol

Al camp la fruita es pudreix,
hi ha massa intermediaris
No hi ha planificació
Això diuen els diaris i així resa el camperol

Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol

A Suïssa han ingressat,
mils de milions a cabassos
Després diuen que és l'obrer,
el culpable dels fracassos i la manca de control

Si els fills de puta voléssin no veuríem mai el sol

A ciutat anem de cul,
ningú s'aclareix tot falla
Ja no podem respirar,
tothom mes o menys la balla de l'agost fins al juliol

Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol

Surten al carrer, estan
cansats de falses promeses
Sona un tret, com un fuet,
i cau mort, les mans esteses,
deixa dona, fill i dol

Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol

Heu d'oblidar si podeu,
aquests 40 anys de glòria
A mi no em preocupa gens,
perquè tinc mala memoria i el cap dur com un pinyol

Si els fills de puta voléssin no veuríem mai el sol

L'unitat no té destí,
l'univers no és cap llimona
Tinc un passaport que diu:
Ha nascut a Barcelona i per tant es Espanyol

Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol

Jo cada cop veig més clar,
que el poble diu el que pensa
Hem après aquest proverbi
I amb mútua complaença cantem com un home sol

Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada